El web no està optimitzat per IExplorer, és millor utilitzar Mozilla Firefox o Chrome23/10/2023
T’agradaria saber identificar si el teu nadó té una deformitat cranial, o tendències musculars que poden ocasionar-la?
Vols conèixer consells per preveure aquest tipus d’afectacions tan freqüents, que pot fer la família des de casa?
La Marta Hernández, fisioterapeuta i osteòpata especialista en pediatria del Centre Núria Caballé ens parla sobre aquestes alteracions tan comunes en l’actualitat.
Segueix llegint per conèixer els tipus de deformitats cranials més freqüents, les seves causes i com prevenir-les i tractar-les amb ajuda professional i amb consells que us recomanem seguir als pares.
Abans de continuar et volem recordar que aquestes afectacions sempre hauran de ser supervisades per un equip multidisciplinari, format pel neuropediatra o pediatra, el fisioterapeuta pediàtric i l’osteòpata pediàtric, que s’encarregarà d’alliberar les tensions cranials per combatre aquesta deformitat.
Són alteracions al crani del nadó, provocades per una acció externa, focalitzada en una zona concreta. Generen un enfonsament o aplanament lleu d’una o diverses sutures cranials del bebè. (Les sutures són les articulacions que tenim entre els óssos del crani)
Els 3 tipus de deformitats cranials més habituals son:
- La plagiocefàlia: és unilateral, és a dir, afecta a un sol costat del cap (a una sutura en concret o bé a diverses). Provoca l’enfonsament lateral del crani. Depenent de a quin costat afecti, parlarem de plagiocefàlia dreta o de plagiocefàlia esquerra. Per detectar-la, ens fixarem en si el nadó fa una lleugera rotació del cap cap a un costat, provocant una pressió constant en una àrea del seu crani i aquest enfonsament.
- La braquicefàlia: en aquest tipus de deformitat, l’enfonsament és generalitzat a tota la part posterior del crani. Com a conseqüència, observem com aquest creix de manera lateral i veiem un aplanament a la part de darrere del cap, sobre la nuca.
- Escafocefàlia: és el cas de cranis estrets dels laterals, que creixen en el sentit antero-posterior, és a dir, de davant a darrere.
Temps enrere es recomanava posar els nadons a dormir panxa avall o de costat. Però, amb aquestes posicions, es va veure que hi havia risc de mort sobtada del lactant.
Després de molts estudis, es va veure que, col·locant el nadó panxa amunt, disminuïa considerablement la mortalitat de lactants i nadons. I, per això, a partir de l’any 1992, es va recomanar que els nadons dormissin panxa amunt (posició supina).
No obstant això, aquesta posició, augmenta molt la pressió al crani del nadó i, com a conseqüència, el risc de deformitats cranials.
Durant l’embaràs, poden predisposar-la factors com un bebè gran o prematur, una pelvis estreta de la mare, un embaràs múltiple o que el nadó estigui col·locat de natges.
En el part, que aquest sigui instrumental (ventoses, fòrceps...) i/o un part traumàtic, poden emfatitzar que hi hagi més pressió en alguna part del crani del nadó.
Malgrat això, la causa principal de les deformitats cranials és postural. Si els nadons estan moltes hores en la mateixa posició, estirats mirant cap amunt (al cotxet, a l’hamaca, al bressol...), tota la pressió cranial és a nivell posterior. Amb els mesos, això va comprimint zones del seu crani i pot derivar en una plagiocefàlia.
Palpant la part posterior del crani, detectem l’aplanament d’un costat i que, com a conseqüència, ha començat a créixer el diàmetre del crani. A més, el pavelló auricular i l’os frontal d’aquell costat, se’n han anat endavant. Per tant, la sensació és de deformitat asimètrica, en un costat de la cara.
Tanmateix, les deformitats cranials quasi sempre van acompanyades d’una tortícolis congènita. És a dir, el nadó va adoptar una posició intrauterina amb tendència a una inclinació cap a un costat, que es manté un cop ha nascut. Aquestes tendències poden generar que tinguin una pressió excessiva en un costat del crani.
La nostra feina, com a fisioterapeutes i osteòpates, es basa en alliberar les tensions musculars de la part anterior del coll (quan s’associa la plagiocefàlia a una tortícolis congènita). També, en alliberar sutures i focalitzar-nos en la zona de major compressió del crani, en flexibilitzar la volta cranial i en tractar altres lesions consolidades.
D’aquesta manera, ajudem al nadó a tornar al seu eix i equilibri, per poder créixer de manera saludable.
Fixar-vos en si el vostre nadó té una predilecció o tendència muscular cap un costat. Això genera desequilibris en la seva esfera cranial i pot desencadenar, amb el temps, una deformitat cranial.
Per exemple, prova d’ensenyar-li una joguina des del costat dret, per a que hagi de girar el cap cap a aquest costat. Després prova-ho amb el costat esquerre. Si observes que, per exemple, gira el cap amb molta més facilitat cap al costat dret, que cap a l’esquerra, i que fins i tot, té una tendència a mobilitzar més la mà dreta, a posar-se la mà dreta a la boca...podria tractar-se d’una plagiocefàlia dreta o torticolis amb plagiocefàlia dreta.
O bé, si li dones el pit, i veus que es troba molt còmode en un pit i a l’altre en canvi, es queixa, es mou, no s’hi agafa bé... pot ser també degut a una tortícolis en el costat que prefereix.
L’objectiu del tractament de la plagiocefàlia o d’un altre tipus de deformitat cranial és disminuir la pressió constant a la mateixa zona del crani. Pren nota d’aquests consells i veuràs com posant-los en pràctica, ajudaràs al teu nadó a prevenir i millorar aquestes alteracions:
- Porteja’l tantes estones com puguis. Si pesa molt, pots anar-ho alternant amb l’ús del cotxet.
- Limita l’ús de les hamaques i fomenta el moviment lliure. Posa el bebè panxa avall tantes estones com puguis, proposa-li estímuls visuals als dos costats amb joguines, proposa-li moure les dues mans, braços... Si veus que es troba incòmode panxa avall, posa’l en aquesta posició en moments puntuals: canvi de bolquer, quan estigui descansat...És una posició que afavoreix la tonicitat, molt positiva per la seva esquena!
- Canvia la posició del bressol. Un dia situa’l al teu costat dret, un altre dia a l’esquerra... Així afavoriràs que el teu bebè vagi girant el cap, als dos costats, per trobar-te.
- Tant si li dones el pit com el biberó, ves alternant els dos costats, dret i esquerre.
Si malgrat aplicar tots aquests consells la plagiocefàlia no millora, és recomanable l’ús de coixins preventius.
En qualsevol cas, com dèiem al principi d’aquest article, és molt important comptar amb la supervisió del vostre pediatra i fisioterapeuta i/o osteòpata, per anar aplicant les mesures pertinents.
Si necessites assessorament per prevenir o tractar deformitats cranials en el teu nadó, no dubtis a contactar-nos. Demana una primera visita amb el nostre equip de fisioteràpia i osteopatia pediàtrica.
T’ha agradat aquest article? T’animem a compartir-lo amb altres mares i pares perquè també pugui ser útil per a ells.
