El web no està optimitzat per IExplorer, és millor utilitzar Mozilla Firefox o Chrome
L’estrès és un procés que es genera quan el nostre organisme requereix d’un esforç extra per superar els requeriments que es troba en el seu dia a dia, ja siguin emocionals, traumàtics, laborals.... Podem dir que posa el nostres cos en un estat d’alerta.
Aquesta resposta és natural i PUNTUAL, ara bé, quan es manté de forma prolongada en el temps, parlarem d’estres crònic que pot arribar a desencadenar alteracions que afectin al funcionament del nostre organisme, provocant conseqüències en el nostre metabolisme.
Així doncs, parlarem d'estrès crònic quan es mantinguin els estímuls estressants. (dolor, tensió emocional...) en el temps, alterant la resposta natural que té el cos. Un clar exemple serien les persones afectades de fibromialgia, que pateixen dolor mantinguts en el temps.
La regulació d’aquesta resposta davant l’estrès es controlada pel SN Central i SN Autònom amb varis eixos hormonals, que participen en les variacions necessàries per un bon control de l'organisme.
Aquest control evidència la complexitat del nostre SN del que parlarem a continuació:
1. SNC: Cervell i Medul·la espinal. Centre reguladors de les accions, pensaments, accions..
2. SNA: Centre regulador del funcionament intern de l'organisme.
La resposta davant d’aquest estímul estressant en termes generals provoca:
Per altre banda les hormones relacionades amb l’estrès son 2: Adrenalina i Cortisol.
Degut a tot això, és important entendre que l’estrès en moments puntuals, no es patològic, ja que tenim una resposta normal per aquest factor estressant, i quan el cos detecta que hi ha massa cortisol en sang, es genera una resposta inhibitòria per parar aquesta resposta i tornar a un estat normal.
Ara bé, si el factor estressant es manté en el temps, aquesta resposta inhibitòria no es dóna i el cortisol en sang es manté i s‘eleva, provocant alteracions en els sistemes citats.
Degut a tot això, és important detectar les causes que ens generen estrès crònic, per evitar que aquestes conseqüències es mantinguin en el nostre cos.
Un dels temes que tractarem a la conferència de salut vaginal que impartirem a principis del mes de juny és com tenir cura de la microbiota vaginal.
La vagina és un tub membranós que va des del coll de l’ úter fins a l’ introit vaginal. Consta de 3 capes de dins a fora:
La capa mucosa està formada per un gran nombre de cèl·lules inmunològiques que tenen la funció d’ evitar infeccions i també de neurotransmissors que actuen en la resposta sexual. La lubricació d’ aquesta capa mucosa prové de l’ exudació del seu epiteli i del fluids procedents del coll de l’úter (depenent del moment del cicle menstrual en el que ens trobem).
Aquest exhudat vaginal és ric en glucosa i aminoàcids, el que facilita la colonització de Lactobacils que son les bacteries que ens protegeixen de l’atac de microorganismes com bacteries intestinals o fongs.
Els lactobacils s’alimenten d’aquest glicogen i del seu metabolisme generaràn una serie de sustàncies que acidifiquen el PH vaginal (4-4,5). És important conservar estable aquest PH per a que aquestes bactèries estiguin en un ambient òptim per viure.
Per tenir cura de la microbiota vaginal:
El diafragma és un múscul en forma de paracaigudes, de bòveda i ens separa la caixa toràcica de l’abdominal (els pulmons de les vísceres abdominals). S’insereix a les lumbars i a la part interna de les últimes costelles fins a la zona esternal.
Funcions del diafragma:
La seva mobilitat és molt important. Al inspirar es contrau i baixa cap a les vísceres i augmenta la pressió de dins del abdomen, al exhalar fa un ascens, tornant a la seva posició inicial.
Si tenim diafragma tens, es queda en posició baixa (en inspiració) i augmenta la pressió intra-abdominal i pot generar problemes com:
Per tant serà molt important ALLIBERAR el diafragma i que tingui una correcta mobilitat per millorar totes les seves funcions. Els fisios l’anomenem el ”múscul de la vida” i per això és tan important tractar-lo en les sessions de fisioteràpia i osteopatia, així com treballar-lo amb exercicis respiratoris. A més a més, al nostre cos tenim altres diafragmes que treballen en sinèrgia, conjuntament, amb el diafragma toràcic. Per tant si millorem la mobilitat d’aquest diafragma contribuïm a que els altres també es mobilitzin millor, ajudant a l'equilibri del cos.
Al Centre Núria Caballé som especialistes en fisioteràpia visceral, i abordem diverses disfuncions del diafragma. Si tens algun dels símptomes que hem comentat tracta el teu diafragma i milloraràs la teva salut de forma global.
Què és el Winner Flow?
El winner flow consta d’un tub insuflador regulable que ens ofereix diferents graus de resistència a l’aire que espirem a través seu, provocant una activació reflexa de la musculatura abdominal profunda.
És una eina que fem servir habitualment en els nostres tractaments de rehabilitació abdómino-pelviana, per tal d’ activar d’una forma més eficient el múscul transvers abdominal.
Utilitzarem aquest dispositius en aquells casos de pacients on volguem fer un despertar del múscul transvers de l’abdomen, com per exemple:
Si no disposem d’un d’aquests dispositius a casa podem fer ús d’altres alternatives, com per exemple bufar per una canyeta de refresc o espirar resistint la sortida de l’ aire fent un soroll de “F”, “S” o “Z”.
Per tal d’aconseguir integrar aquesta activació abdominal profunda dins de la globalitat del cos, podem utilitzar aquestes estratègies de forma combinada amb altres exercicis d’entrenaments de la faixa abdominal, com el mètode 5P, la gimnàstica abdominal hipopressiva o els exercicis de core.
Els adults, sovint experimenten dolor lumbar que s'irradia a una extremitat inferior. Aquest és un signe distintiu comú de dolor lumbar crònic amb radiculopatia (CLBPR, Chronic Low Back Pain with Radiculopathy).
La radiculopatia és la compressió d'una arrel nerviosa, que pot provocar dolor irradiat i elèctric al llarg de les extremitats inferiors (p. Ex: ciàtica).
Els estudis han demostrat que aquest tipus de dolor, pot conduir a una limitació de la deambulació i a una disminució de la velocitat de la marxa. En conseqüència, les persones amb CLBPR tenen taxes més altes de deteriorament energètic (mesurat pel consum d'oxigen), menys força a les cames i menor resistència funcional, resultant en un major risc de problemes de salut.
A més d'això, el deteriorament energètic també pot resultar en una disminució de la distància de deambulació i, per tant, el CLBPR prediu una disminució en la velocitat de la marxa.
Això és preocupant perquè la velocitat de la marxa i la disminució de la qualitat de vida estan associades, i això comporta a un major risc de discapacitat.
Però això té SOLUCIÓ! A l'abordar el dolor, una FISIOTERAPEUTA pot millorar indirectament el cost energètic de caminar i, per tant, reduir el risc de disminució de la mobilitat i la discapacitat.
És una disminució significativa de la massa muscular que té efectes perjudicials sobre la mobilitat funcional i la independència, que apareix amb l’envelliment. El risc de patir aquesta patologia augmenta fonamentalment amb l’edat i amb la inactivitat. Sabies que el 50% de les persones de més de 80 anys, tenen sarcopènia?
Per a ser diagnosticat/da de sarcopènia, s’han de complir almenys 2 dels següents 3 criteris: baixa massa muscular, baixa força muscular i/o baix rendiment físic.
Els estudis actuals han demostrat que, els exercicis fàcils de realitzar al domicili i que no requereixen pesos o equips d’exercici, poden tenir un impacte significatiu en la massa muscular i en la força funcional d’un individu. Per tant, l’exercici basat en el pes corporal és fonamental per a prevenir i/o millorar aquesta pèrdua de força funcional i per tal d’augmentar la massa muscular dels ancians/es, i així prevenir les conseqüències relacionades amb la sarcopènia, com ara serien les caigudes, fractures, pèrdua d’autonomia...
Ara bé, què significa això? Bàsicament, que el treball de força no només s’ha de realitzar durant la joventut, sinó que els experts recomanen realitzar-lo al llarg de tota la vida, adaptant aquest entrenament a les diferents etapes de la vida. La força és imprescindible per a l’autonomia, de forma que és molt important mantenir un mínim nivell.
Al Centre Núria Caballé som experts en exercici terapèutic, i podrem individualitzar la pauta d’exercicis de força, equilibri i coordinació per a que puguis prevenir o tractar la sarcopènia, millorant així la teva qualitat de vida!
Mai deixis de moure’t!
L’osteopatia pediàtrica consisteix en el tractament manual del nadó per millorar els teixits i estructures per tal que el seu sistema funcioni millor.
Aquest camí el va iniciar Violna Fryman en EEUU i va continuar a França on existeix una gran tradició en l’osteopatia pediàtrica.
La base d’aquesta eina és tractar sobretot les patologies o disfuncions més comuns del neonat com poden ser: torticolis congènites, asimetries cranials, displàsia de maluc, nadons prematurs, problemes digestius tant de reflux, còlics del lactant i estrenyiment. Aquets son els motius de consulta mes comuns que trobem en clínica. També hi ha una gran part de disfuncions que afecten al sistema respiratori com per exemple, bronquitis, asma o sinusitis. Els tractaments no son invasius pel nadó i els beneficis poden ser molt importants.
En els casos on la patologia es més greu, la relació entre l’equip multidisciplinari, el metge, logopeda, fisioterapeuta i/o terapeuta ocupacional es essencial per la bona salut del nen. Altres aspectes que també tindrem presents del nadó seran:
Són moltes les disfuncions i patologies que podem trobar en pediatria i que poden ser tractables. No ens hem d'oblidar que l'osteopatia infantil també tracta a nens més grans. Els problemes més freqüent son escoliosis, cefaleas, alteracions estructurals com valg o var de genolls i/o problemes relacionat amb el creixiemt.
Així doncs, l’osteòpata farà una recollida d’informació dels pares de tota la part relativa a l'embaraç, el part i seguidament obtindrà els antecedents necessaris del nadó, des de el moment de néixer (neonatal) fins al període post natal o infància. El tractament es basa en teràpia manual no invasiva, amb tècniques suaus que intenten ajudar a normalitzar les funcions i/o disfuncions del nadó.
“Obtenim increïbles resultats quan es permet al nen que desenvolupi tot el seu potencial. En un tractament jo només els deixo que siguin tot el que volen ser. Ells son els que realitzen la curació, jo només obro la porta” Dra. Viola Frymann
L'Importància del part pel nadó i la mare
Tots sabem que el part es un moment molt intens pels pares i mares però cada vegada més, es té més en compte l’experiència del nadó quan ha de sortir del ventre matern. L’estrès, la tensió emocional i tot el procés que comporta el naixement, pot tenir un efecte més traumàtic pels nadons.
Aspectes com la duració del part, l’experiència de la mare, les hores de dilatació, l’estat de la musculatura del sol pelvià, l ‘instrumentació utilitzada, l’episiotomia i la posició de la pelvis de la mare son dades rellevants per la nostre historia clínica i per poder entendre i avaluar l’estat de salut tant de la mare com del nadó.
És important que es faci una bona revisió ginecològica per part del metge, fisioterapeuta i osteòpata per garantir la bona salut del sol pelvià i la bona mecànica de la pelvis per així evitar problemes futurs de mals d'esquena, incontinència i debilitat de la musculatura del periné.
Cuidem el nostre cos.
