L'ESTRÈS I LA RELACIÓ HORMONAL
08-04-2020 16:08:57

L’estrès és un procés que es genera quan el nostre organisme requereix d’un esforç extra per superar els requeriments que es troba en el seu dia a dia, ja siguin emocionals, traumàtics, laborals.... Podem dir que posa el nostres cos en un estat d’alerta.

Aquesta resposta és natural i PUNTUAL, ara bé, quan es manté de forma prolongada en el temps, parlarem d’estres crònic que pot arribar a desencadenar alteracions que afectin al funcionament del nostre organisme, provocant conseqüències en el nostre metabolisme.

 Així doncs, parlarem d'estrès crònic quan es mantinguin els estímuls estressants. (dolor, tensió emocional...) en el temps, alterant la resposta natural que té el cos. Un clar exemple serien les persones afectades de fibromialgia, que pateixen dolor mantinguts en el temps.

 La regulació d’aquesta resposta davant l’estrès es controlada pel SN Central i SN Autònom amb varis eixos hormonals, que participen en les variacions necessàries per un bon control de l'organisme.

Aquest control evidència  la complexitat del nostre SN del que parlarem a continuació:

1. SNC: Cervell i Medul·la espinal.  Centre reguladors de les accions, pensaments, accions..

2. SNA: Centre regulador del funcionament intern de l'organisme.

• SN Simpàtic: Ens prepara per l’acció. Relacionat amb l’estrès!
• SN Parasimpàtic:  Ens prepara pel repòs.

La resposta davant d’aquest estímul estressant en termes generals provoca:

1. Augment de la freqüència cardíaca: així arriba mes oxigen i nutrients a la sang.
2. Es produeix una Broncodilatació pulmonar: necessitem més oxigen en els nostres pulmons perquè puguin treballar més ràpid.
3. Es ralentitza la digestió: la digestió és un procés que requereix molta energia per això, en moments d’alerta, aquest procés passa a ser secundari.
4. Dilatació pupil·lar: per millorar el nostre camp visual.
5. Afavoreix l’alliberació d’adrenalina tant a la sang com per activació eixos hormonals:  necessitem més energia en el nostre cos com per exemple per la degradació de glucosa.

Per altre banda les hormones relacionades amb l’estrès son 2: Adrenalina i Cortisol.

1. Adrenalina: es l’hormona que proporciona un impuls ràpid que ens proporciona energia ràpidament. Per això, provoca un augment de la  freqüència cardíaca, un augment del nostre ritme respiratori, les pupil·les es dilaten, entre d’altres ja esmentats anteriorment. En termes genèrics, prepara el cos per sortir davant d’un perill. També és un neurotransmissor que facilita la comunicació entre l’organisme i el cervell.
2. Cortisol: la seva funció principal es augmentar els nivells de sucre en la sang, disminuir el sistema immunològic i ajudar al metabolisme de proteïnes, carbohidrats i greixos. Aquesta acció, es favorable per moments puntuals  per donar energia al cos, però no per situacions mantingudes ja que l’excés de cortisol en sang pot arribar a provocar:

•  Fatiga
• Dolor físic
•  Debilitat del sist immune
• Cansament, insomni
• Alteracions com hipertensió
• Alteracions del sist ginecològic (infertilitat i menstruals).

Degut a tot això, és important entendre que l’estrès en moments puntuals, no es patològic, ja que tenim una resposta normal per aquest factor estressant, i quan el cos detecta que hi ha massa cortisol en sang, es genera una resposta inhibitòria per parar aquesta resposta i tornar a un estat normal.

Ara bé, si el factor estressant es manté en el temps, aquesta resposta inhibitòria no es dóna i el cortisol en sang es manté i s‘eleva, provocant  alteracions en els sistemes citats.  

Degut a tot això, és important detectar les causes que ens generen estrès crònic, per evitar que aquestes conseqüències es mantinguin en el nostre cos.