El web no està optimitzat per IExplorer, és millor utilitzar Mozilla Firefox o Chrome

 Disparèunia

Anna Abelló: “El dolor a les relaciones sexuals  pot i ha de tractar-se”

Anna Abelló: “El dolor a les relaciones sexuals pot i ha de tractar-se”


27/10/2022

El dolor a les relacions sexuals, conegut com a disparèunia, no és normal en cap etapa de la vida d'una dona. I la solució no és només aplicar lubricant i ja està.

Sobre aquest tema aprofundim en aquest article, juntament amb l’Anna Abelló, fisioterapeuta experta en rehabilitació de sòl pelvià i col·laboradora a Rös's Fisioteràpia. L’Anna comparteix amb mi (Núria Caballé) l'assignatura de fisioteràpia a sòl pelvià, de la qual som docents a les Escoles Universitàries Gimbernat.

A més, està acabant el doctorat i la investigació del tractament de la disparèunia en dones joves (18-30 anys), que no han donat a llum. Hi ha moltes noies que ja tenen molèsties o relacions sexuals amb dolor abans de tenir fills i, fins i tot, des de la primera relació.

 

QUÈ ÉS, TIPUS, SÍMPTOMES I CAUSES DE LA DISPARÈUNIA

1.      Comencem pel principi, Anna. Què és la disparèunia?

És el dolor genital persistent o recurrent que apareix just abans, durant o després de tenir relacions sexuals (ja sigui en parella o amb una mateixa). Aquest dolor pot donar-se en qualsevol etapa de la vida d'una dona, des de en la primera relació sexual, fins en el postpart o en la menopausa.

Tendim a normalitzar aquest dolor per manca d'educació sexual: ens hem mirat i conegut poc. Per això, de vegades ens costa expressar allò que sentim. No és que ens faci vergonya, és que no sabem comunicar-nos amb la parella perquè no ens coneixem a nosaltres mateixes i no sabem què ens agrada. És molt important que la comunicació amb la parella flueixi i poder explorar la nostra zona genital amb un mirall, cercant les nostres zones de plaer, etc.

Per tant, la millor eina de prevenció és l'autoconeixement i l'autoexploració des de la infància/adolescència i, per altra banda, la comunicació amb la teva parella i també amb professionals sanitaris, com la fisioterapeuta de sòl pelvià, que et pot ajudar, si tens molèsties o dolor a la teva regió pelviana i genital.

2.      Quins són els diferents tipus de disparèunia?

Parlem de disparèunia primària quan el dolor apareix des de la primera relació sexual i de disparèunia secundària, quan apareix a partir d'un dia, a causa d'una cirurgia, part o experiència sexual o emocional, després d'haver tingut relacions sexuals prèvies no doloroses.

Altres tipus de disparèunia són la superficial, mitjana o profunda, segons la ubicació de les molèsties. La disparèunia superficial és aquella en què el dolor apareix en iniciar la penetració. La zona de dolor és l'entrada de la vagina, a la regió de l'introit.

A la disparèunia mitjana, el dolor es refereix al canal vaginal, i sol ser per una hipertonia del sòl pelvià i/o dels músculs obturadors. I, finalment, a la disparèunia profunda sentim dolor en la penetració profunda o sensació de topall. Es deu a una inversió dels parametris (els fons de sac del canal vaginal, que són als laterals del coll de l'úter). Sol produir un dolor irradiat al pubis o al baix ventre.

També hauríem de destacar que la disparèunia pot ser de tipus situacional, que és aquella que apareix només en determinades situacions. Per exemple, en una postura determinada, durant només algunes fases del cicle menstrual, amb una parella en concret, segons el lloc o situació en què estic… (per exemple, si la forma del penis coincideix amb la zona on tinc la contractura) .

3.      Quins són els símptomes més habituals de la disparèunia?

Els símptomes més habituals són sensació de sequedat, dolor a l'entrada, coïssor, sensació de topall, dolor abdominal… Sota el meu punt de vista, el més preocupant és tenir sensació de sequedat. Les noies joves, menors de 40 anys, lubriquen amb normalitat (a no ser que tinguin una malaltia de mucoses o que hagin tingut un tractament oncològic on sí que s'assequen les mucoses).

Però malgrat que lubriquen, elles senten que la seva vagina està irritada i seca. I, què fan? Utilitzen lubricant. I el lubricant no és la solució, perquè poden lubricar de manera natural.

El que passa és que, com que la vagina de les dones és poc sensible, perquè està pensada per parir, ens costa identificar el que està passant en aquesta zona i confonem símptomes.

Quan hi ha aquest dolor, apareix aquesta sensació de sequedat, de tibantor, de coïssor...però quan explores la vagina a la pacient i li toques la contractura, llavors sí que ella identifica que hi ha un punt de dolor. I ho hem de tractar amb fisioteràpia i altres eines que us explicaré més endavant.

Quan tenim una contractura muscular aquesta zona està poc irrigada i per això aleshores ens costa lubricar de manera natural. Si relaxem el sòl pelvià, podrem lubricar de forma natural i molt més fàcil.

A més, costa identificar el dolor perquè moltes vegades no apareix durant la relació sexual, sinó després (fins i tot un o dos dies després!). I sentim com si tinguéssim cistitis. Això és perquè, després de les relacions, es genera més tensió al sòl pelvià i aquesta queda acumulada. Igual que li passaria a la nostra esquena si tenim una contractura i juguem un partit de tennis: l'endemà ens farà més mal.

El sòl pelvià és un múscul més del nostre cos!

4.      Quines són les causes de disparèunia amb les quals més t’hi has trobat?

Hi ha moltes causes que ens condueixen a la disparèunia, però m'agradaria destacar-ne alguna com és practicar sexe sense ganes. És un factor determinant a l'hora de tenir dolor a les relacions. Qualsevol relació sexual té fases diferents, i la primera és la fase d'excitació, una fase vital i necessària per a que flueixi la penetració. Si no tenim gaire apetència o connexió amb les ganes de fer l'amor amb la nostra parella, la vagina (que és un òrgan molt elàstic) no s'allargarà, eixamplarà, ni lubricarà suficientment. Si això no passa, és molt possible que apareguin contractures.

Una altra causa freqüent és tenir dolor durant la menstruació. He observat moltes vegades que el coll uterí està molt rígid i que no té mobilitat i això genera tensió als fons de sac de la vagina. Quan això passa, el dolor menstrual pot ser important. I el que succeeix és que fa mal la panxa, després de tenir relacions sexuals. La tecarteràpia flexibilitza la zona i permet mobilitzar el coll uterí juntament amb la teràpia manual de fisioteràpia i amb unes pautes d'alimentació, d’exercici i canvis d'hàbits.

Una altra causa pot ser un problema de sequedat degut a un tractament oncològic. En aquest cas, la regeneració del teixit mucós que proporciona la tecarteràpia ens permet millorar la sequedat.

5.      Explica'ns altres causes de disparèunia menys conegudes però que trobem sovint…

La coccigodínia és un dolor al còccix que genera una hipertonia de tota la musculatura que s'insereix a la “rabadilla”, com és la musculatura i lligaments del sòl pelvià.

En aquest cas fem tractament combinat amb osteopatia ginecològica i pot ser degut a moltes causes: caigudes, tipus de part, etc.

Una altra causa que estic veient molt en consulta són les cicatrius de cesària, siguin recents o, sobre tot, antigues i adherides.

En aquest cas, tractes la cicatriu i les seves adherències, i desapareix la disparèunia. Per tant: les cicatrius de cesària cal tractar-les sempre en profunditat perquè són molt profundes. I la tecarteràpia és fantàstica per tractar aquestes i qualsevol cicatriu del cos: trenca la fibrosi i crea un teixit nou, perquè la zona sigui més flexible.

Després és essencial acompanyar-ho amb mobilització manual del teixit, perquè l'efecte sigui durador. Per exemple, amb la inducció miofascial o el massatge de la cicatriu, juntament amb altres tècniques complementàries com les ventoses, la punció seca, etc.

 

TRACTAMENT DE LA DISPARÈUNIA 

6.      Quin seria el tractament que faríem en qualsevol pacient, ja sigui una dona jove, al postpart, a la menopausa o a la postmenopausia? En què ens ajuda la tecarteràpia?

La part més important del tractament és l’educació. Educar la pacient per fer-li obrir els ulls quant a la importància de l'autoexploració i del coneixement del cos.

I també aplicarem, des de la fisioteràpia, la teràpia manual, que funciona molt bé. Concretament a la part vaginal fem el massatge perineal (estirar, flexibilitzar i tractar els punts gallet de la musculatura vaginal que està tensa o rígida). Aquest tractament pot ser una mica molest i hi ha dones que l’abandonen perquè pensen que no les compensa.

Per això, per flexibilitzar el teixit i fer aquest tractament més agradable, en els darrers anys hem incorporat la tecnologia tecarteràpia (també anomenada radiofreqüència o diatèrmia profunda). Aquesta tecnologia fa que la teràpia manual sigui indolora i, per tant, que el tractament sigui molt més agradable gràcies a la calor i la relaxació que genera la tecarteràpia.

7.      Ens pots explicar en què consisteix?

En una corrent de 448 kHz que travessa el cos a través d'un elèctrode i de forma externa i que deixa el teixit tou i menys dolorós, perquè puguem realitzar la teràpia manual de forma més agradable.

L'evidència científica indica que l'ús d'aquesta tecnologia regenera el teixit, el flexibilitza i el dolor disminueix.

El que fem és un ús extern per preparar la zona i, després, hi ha algun dispositiu intracavitari, que permet introduir un elèctrode per relaxar encara més la zona des de l'interior. Tant tu Núria, com jo, utilitzem Intradermik de Rös’s Fisioterapia.

8. Sí, al Centre Núria Caballé disposem de l'Intradermik i, m'encanta! Permet treballar de tres maneres el sòl pelvià: externament, amb un capçal intern i indolor (com una mena de llapis), o amb el sistema mans lliures. En aquest sistema ens apliquem els elèctrodes al canell i la calor surt a través dels dits de la fisioterapeuta (dels nostres guants). Mentrestant, fem la teràpia manual i relaxem el sòl pelvià, al mateix temps que va sortint la calor. És molt agraït per a totes dues parts: tant per al fisioterapeuta, com per a la pacient.

És així. Quan treballes amb tecarteràpia t'adones que pots ser molt precisa en el tractament gràcies a la seva capacitat de regenerar, flexibilitzar i tractar el dolor. A més, en la meva intervenció del doctorat amb el dispositiu, acabo les quatre sessions amb la pacient i faig una altra sessió al cap de tres mesos d'acabar el tractament.

En realitat, al cap de tres mesos els resultats es mantenen perfectament. A més, les sessions també ens serveixen per educar la pacient. És a dir, per recomanar-li que es tracti a ella mateixa amb un massatge de flexibilització, que introdueixi els dits o un vibrador per treballar la zona, etc.

D'altra banda, hi ha un tipus de disparèunia que és la més complicada de totes: la psicosomàtica. És a dir, la dona que contractura la vagina per estrès. En aquest cas, aquesta pacient s'haurà de tractar de forma periòdica. Per elles no hi ha un final de tractament, ja que haurem de fer tractament de manteniment mensual o trimestral; però a la resta de casos, es soluciona el dolor (si és per una causa concreta) de forma definitiva i permanent.

9.      Exacte, tenim diferents diafragmes: bucal, toràcic, pelvià… I hi ha persones que tenen tendència a acumular la tensió en un d’ells. En aquest sentit, hi ha dones que posen la tensió al sòl pelvià.

La bona notícia és que aquestes dones, amb una sola sessió de recordatori de fisioteràpia de sòl pelvià amb tecarteràpia, resolen el dolor. En definitiva, la tecnologia tecarteràpia ha transformat un tractament que funcionava (teràpia manual), en un tractament que funciona i que, a més, millora la sensació i es manté en el temps.

I què important és, un cop la contractura desapareix, perdre la por de tornar a tenir relacions i tornar a connectar amb el plaer, així com comunicar-se amb la parella per tenir relacions satisfactòries.

10.      Algun consell preventiu per evitar la disparèunia?

Per evitar la disparèunia primària, que és la una de les més habituals i que apareix des de la primera relació sexual, el meu consell és educar les nenes. Un cop els ve la menstruació, cal convidar-les a flexibilitzar la zona i l'himen (que és una membrana oberta). Hem de lluitar perquè a cap dona li faci mal la primera relació sexual. Hem de convidar a aquesta autoexploració de forma progressiva.

Aquesta exploració també està indicada en els altres tipus de disparèunia i en qualsevol etapa a la vida de la dona, per evitar les molèsties en les relacions.

Després, una altra eina de prevenció i que hem de fomentar són els exercicis de sòl pelvià, que impliquen una contracció i relaxació del sòl pelvià de forma conscient (exercicis de Kegel). Perquè també ajuden a flexibilitzar i, si volem relaxar la zona, per exemple, donarem més importància al temps de relaxació.

També hi ha altres tècniques globals que tenen un gran potencial preventiu, com són la Gimnàstica Abdominal Hipopressiva o el tronc propioceptiu (mètode 5p).

11.  El tronc propioceptiu és un exercici que va molt bé per a la hipertonia i rigidesa del sòl pelvià, i s'aplica en disparèunia pel seu costat rodó.

Sí, el tronc és molt efectiu per tractar la disparèunia ja que normalitza el to dels músculs del sòl pelvià i també millora la lubricació. Una altra tècnica que també proporciona aquest benefici és la teràpia vibratòria. La vibració ens relaxa la musculatura rígida i ens ajuda a connectar amb la nostra zona genital. Totes dues tècniques són un gran complement a la teràpia de fisioteràpia.

D'altra banda, tenim els dilatadors (però no m'agraden com a primera opció). Els dispositius mecànics, com les esferes vaginals, normalitzen el to, ajuden a prendre consciència del terra pelvià i són ideals a partir dels 40 anys, quan costa més lubricar. Això sí, tant els dilatadors com sobre tot les esferes es fan servir al final de tractament i de forma preventiva, però no quan estiguem amb el dolor. El teu fisioterapeuta de sòl pelvià t'indicarà quan és el moment ideal per fer servir cada eina.

Recordem que el tractament de fisioteràpia és imprescindible per eliminar la contractura i que és molt important la feina que la pacient faci a casa.

12.  Aleshores el tractament més eficaç és el multimodal: exercici terapèutic, teràpia manual, educació i autoconeixement, tecarteràpia i tot el que és teràpia de manteniment (ajuda amb teràpia vibratòria, dilatadors, etc.).

Sí. Abans d'acabar vull parlar de l'última tendència que explica que les dones partim d'una neutralitat sexual. Això vol dir que, si tens relacions sexuals està molt bé i que, si no en tens, també.

Si tens estímuls positius, una bona excitació i comunicació amb la teva parella, etc. la neutralitat s'inclinarà cap a la balança de voler tenir relacions sexuals. En canvi, si els estímuls són negatius, la balança s'inclinarà cap a no voler tenir-ne. I això és molt perillós! Perquè el millor manteniment per a sòl pelvià i per acabar de curar aquest dolor és tenir relacions sexuals, ja sigui en parella o sense parella.

Si mantens relacions sexuals sense dolor i positives, mantindràs aquesta paret muscular sana, a part de segregar hormones de la felicitat.

13.   Jo sempre ho dic a les meves pacients: un orgasme té el mateix efecte que fer 100 kegels.

Quan no hi ha activitat sexual, la sang deixa d'anar a la pelvis. En una senyora gran que fa molts anys que no té relacions sexuals, hi ha atròfia vaginal, s'irrita la vagina, apareix la cistitis de repetició… Les relacions sexuals plaents, encara que sigui amb una mateixa, t'ajudaran a evitar aquestes patologies que s'associen a la gent gran.

14.  Afegiries alguna cosa més, per acabar?

En la gent jove, com estic veient a la meva recerca, no es dona prou importància a la penetració. Noies amb una freqüència sexual de 3-4 cops per setmana, tenen un grau de dolor de 7 a 10, que és al·lucinant, i una satisfacció sexual de 8 a 10.

És a dir, senten dolor, però estan molt contentes perquè estan molt enamorades. Això és un error…Per a moltes dones la penetració és un tràmit que he de patir en silenci, mentre que les carícies i l'amor són el més important.

I encara que la penetració no és el més important en una parella, sí que s'ha de cuidar. El dolor en les relacions sexuals es pot i s’ha de tractar!

Per acabar, llanço aquest missatge a totes les dones que ens llegeixen: visita el fisioterapeuta de sòl pelvià per veure com estàs. És un error oblidar-se de les relacions sexuals. 

Si t'has quedat amb algun dubte escriu-nos i recorda que, si ho necessites, al Centre Núria Caballé t'ajudarem a combatre la disparèunia.

 

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els notres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De totes maneres, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment.  [ més Informació ]