This web site is not optimized for IExplorer, is better to use Mozilla Firefox or Chrome
L’estrès és un procés que es genera quan el nostre organisme requereix d’un esforç extra per superar els requeriments que es troba en el seu dia a dia, ja siguin emocionals, traumàtics, laborals.... Podem dir que posa el nostres cos en un estat d’alerta.
Aquesta resposta és natural i PUNTUAL, ara bé, quan es manté de forma prolongada en el temps, parlarem d’estres crònic que pot arribar a desencadenar alteracions que afectin al funcionament del nostre organisme, provocant conseqüències en el nostre metabolisme.
Així doncs, parlarem d'estrès crònic quan es mantinguin els estímuls estressants. (dolor, tensió emocional...) en el temps, alterant la resposta natural que té el cos. Un clar exemple serien les persones afectades de fibromialgia, que pateixen dolor mantinguts en el temps.
La regulació d’aquesta resposta davant l’estrès es controlada pel SN Central i SN Autònom amb varis eixos hormonals, que participen en les variacions necessàries per un bon control de l'organisme.
Aquest control evidència la complexitat del nostre SN del que parlarem a continuació:
1. SNC: Cervell i Medul·la espinal. Centre reguladors de les accions, pensaments, accions..
2. SNA: Centre regulador del funcionament intern de l'organisme.
La resposta davant d’aquest estímul estressant en termes generals provoca:
Per altre banda les hormones relacionades amb l’estrès son 2: Adrenalina i Cortisol.
Degut a tot això, és important entendre que l’estrès en moments puntuals, no es patològic, ja que tenim una resposta normal per aquest factor estressant, i quan el cos detecta que hi ha massa cortisol en sang, es genera una resposta inhibitòria per parar aquesta resposta i tornar a un estat normal.
Ara bé, si el factor estressant es manté en el temps, aquesta resposta inhibitòria no es dóna i el cortisol en sang es manté i s‘eleva, provocant alteracions en els sistemes citats.
Degut a tot això, és important detectar les causes que ens generen estrès crònic, per evitar que aquestes conseqüències es mantinguin en el nostre cos.
Un dels temes que tractarem a la conferència de salut vaginal que impartirem a principis del mes de juny és com tenir cura de la microbiota vaginal.
La vagina és un tub membranós que va des del coll de l’ úter fins a l’ introit vaginal. Consta de 3 capes de dins a fora:
La capa mucosa està formada per un gran nombre de cèl·lules inmunològiques que tenen la funció d’ evitar infeccions i també de neurotransmissors que actuen en la resposta sexual. La lubricació d’ aquesta capa mucosa prové de l’ exudació del seu epiteli i del fluids procedents del coll de l’úter (depenent del moment del cicle menstrual en el que ens trobem).
Aquest exhudat vaginal és ric en glucosa i aminoàcids, el que facilita la colonització de Lactobacils que son les bacteries que ens protegeixen de l’atac de microorganismes com bacteries intestinals o fongs.
Els lactobacils s’alimenten d’aquest glicogen i del seu metabolisme generaràn una serie de sustàncies que acidifiquen el PH vaginal (4-4,5). És important conservar estable aquest PH per a que aquestes bactèries estiguin en un ambient òptim per viure.
Per tenir cura de la microbiota vaginal:
El diafragma és un múscul en forma de paracaigudes, de bòveda i ens separa la caixa toràcica de l’abdominal (els pulmons de les vísceres abdominals). S’insereix a les lumbars i a la part interna de les últimes costelles fins a la zona esternal.
Funcions del diafragma:
La seva mobilitat és molt important. Al inspirar es contrau i baixa cap a les vísceres i augmenta la pressió de dins del abdomen, al exhalar fa un ascens, tornant a la seva posició inicial.
Si tenim diafragma tens, es queda en posició baixa (en inspiració) i augmenta la pressió intra-abdominal i pot generar problemes com:
Per tant serà molt important ALLIBERAR el diafragma i que tingui una correcta mobilitat per millorar totes les seves funcions. Els fisios l’anomenem el ”múscul de la vida” i per això és tan important tractar-lo en les sessions de fisioteràpia i osteopatia, així com treballar-lo amb exercicis respiratoris. A més a més, al nostre cos tenim altres diafragmes que treballen en sinèrgia, conjuntament, amb el diafragma toràcic. Per tant si millorem la mobilitat d’aquest diafragma contribuïm a que els altres també es mobilitzin millor, ajudant a l'equilibri del cos.
Al Centre Núria Caballé som especialistes en fisioteràpia visceral, i abordem diverses disfuncions del diafragma. Si tens algun dels símptomes que hem comentat tracta el teu diafragma i milloraràs la teva salut de forma global.
Els adults, sovint experimenten dolor lumbar que s'irradia a una extremitat inferior. Aquest és un signe distintiu comú de dolor lumbar crònic amb radiculopatia (CLBPR, Chronic Low Back Pain with Radiculopathy).
La radiculopatia és la compressió d'una arrel nerviosa, que pot provocar dolor irradiat i elèctric al llarg de les extremitats inferiors (p. Ex: ciàtica).
Els estudis han demostrat que aquest tipus de dolor, pot conduir a una limitació de la deambulació i a una disminució de la velocitat de la marxa. En conseqüència, les persones amb CLBPR tenen taxes més altes de deteriorament energètic (mesurat pel consum d'oxigen), menys força a les cames i menor resistència funcional, resultant en un major risc de problemes de salut.
A més d'això, el deteriorament energètic també pot resultar en una disminució de la distància de deambulació i, per tant, el CLBPR prediu una disminució en la velocitat de la marxa.
Això és preocupant perquè la velocitat de la marxa i la disminució de la qualitat de vida estan associades, i això comporta a un major risc de discapacitat.
Però això té SOLUCIÓ! A l'abordar el dolor, una FISIOTERAPEUTA pot millorar indirectament el cost energètic de caminar i, per tant, reduir el risc de disminució de la mobilitat i la discapacitat.
És una disminució significativa de la massa muscular que té efectes perjudicials sobre la mobilitat funcional i la independència, que apareix amb l’envelliment. El risc de patir aquesta patologia augmenta fonamentalment amb l’edat i amb la inactivitat. Sabies que el 50% de les persones de més de 80 anys, tenen sarcopènia?
Per a ser diagnosticat/da de sarcopènia, s’han de complir almenys 2 dels següents 3 criteris: baixa massa muscular, baixa força muscular i/o baix rendiment físic.
Els estudis actuals han demostrat que, els exercicis fàcils de realitzar al domicili i que no requereixen pesos o equips d’exercici, poden tenir un impacte significatiu en la massa muscular i en la força funcional d’un individu. Per tant, l’exercici basat en el pes corporal és fonamental per a prevenir i/o millorar aquesta pèrdua de força funcional i per tal d’augmentar la massa muscular dels ancians/es, i així prevenir les conseqüències relacionades amb la sarcopènia, com ara serien les caigudes, fractures, pèrdua d’autonomia...
Ara bé, què significa això? Bàsicament, que el treball de força no només s’ha de realitzar durant la joventut, sinó que els experts recomanen realitzar-lo al llarg de tota la vida, adaptant aquest entrenament a les diferents etapes de la vida. La força és imprescindible per a l’autonomia, de forma que és molt important mantenir un mínim nivell.
Al Centre Núria Caballé som experts en exercici terapèutic, i podrem individualitzar la pauta d’exercicis de força, equilibri i coordinació per a que puguis prevenir o tractar la sarcopènia, millorant així la teva qualitat de vida!
Mai deixis de moure’t!
Sabies què? Les troballes recents confirmen que la presència de dolor múscul-esquelètic a nivell cervical i lumbar en treballadors d’oficina està associada a la manca de capacitat física. En concret, s’ha vist que el dèficit de força d’abducció d’espatlles (elevació lateral del braç) i de flexibilitat d’esquena predisposen a patir aquests símptomes.
Actualment, el treball d’oficina és un dels més comuns, i alhora dels més sedentaris. A més, en aquest grup de població, les patologies múscul-esquelètiques són molt freqüents. Tot i que la mancança d’exercici físic no és la única causa del dolor (ja que aquest està influenciat per un gran nombre de factors morfològics, psicosocials o relacionats amb l’activitat de l’individu), podem afirmar que els programes d’exercici poden ser efectius per a reduir la incidència d’aquests problemes en aquest grup de població.
Al Centre Núria Caballé ens apassiona l’activitat física i l’esport, i de fet podem crear un programa d’exercicis i estiraments individualitzat per a que puguis prevenir aquests problemes de l’aparell locomotor. A més, podem adaptar-lo de forma que el duguis a terme a l’oficina!
Per altra banda, disposem d’un servei de marxa nòrdica terapèutica i de grups de gimnàstica terapèutica, disciplines que et poden ajudar a mantenir un nivell adequat d’activitat física setmanal! No dubtis en contactar-nos.
La fisioteràpia respiratòria pediàtrica és l'art i ciència del tractament dels pacients amb patologies, dificultats o síndromes respiratoris, per mitjà de tècniques o ajudes manuals.
De fet, la fisioteràpia respiratòria pot arribar a substituir alguns tractaments farmacològics innecessaris o merament pal·liatius, i en altres casos oferir una millor absorció dels mateixos.
És una disciplina de la fisioteràpia amb resultats immediats en la qualitat de vida de l'infant / a i de la família, perquè afavoreix el drenatge de secrecions i millora la respiració dels petits / es.
D'entre els objectius principals, podem destacar:
Indicacions principals:
Arribats a aquest punt, ens podrem preguntar en què patologies o problemes s'utilitza la fisioteràpia respiratòria? Aquestes són les més freqüentment tractades:
El cicle menstrual està regulat per hormones, de les quals destaquem les següents per la seva importància:
Però com influeixen en el cos?
Per entendre el següent procés, cal deixar clar dos conceptes bàsics:
Si entenem això, podrem deduir que l'hipotàlem envia una primera senyal a la hipòfisi perquè aquesta comenci a segregar aquestes hormones (FSH i LH), aquestes són enviades a la sang fins que arriben a l'ovari per estimular-lo.
Aquesta estimulació provoca que s'alliberi estradiol en la primera fase de l'cicle menstrual, un cop es passa el primer episodi de l'ovulació s'allibera progesterona.
En condicions normals aquestes quatre hormones van augmentant i disminuint en funció del moment en que es trobi el cicle menstrual. Les alteracions relacionades amb aquest eix poden ser tan comuns com ovaris poliquístics, l'hipotiroïdisme, la hiperprolactinèmia o el cortisol. Analitzarem algunes situacions i entendrem la seva importància:
- La prolactina (PRL): Es forma a la hipòfisi. La PRL és un inhibidor de les gonadotropines (GnROH) són les hormones que diuen a la hipòfisi que comencin a fabricar LH i FSH, amb la qual cosa influeix en l'eix gonadal. En molts casos, la Prolactina pot estar augmentada per factors com l'estrès, a major estrès major secreció de Prolactina i per tant mes afectació d'aquest eix.
- El cortisol: És l'hormona per de l'estrès. Aquesta s'encarrega de generar un estat d'alerta per si ens trobem en una situació amenaçant. Aquest estrès, el considerem com a bo i necessari per complir totes les funcions reguladores de l'organisme. El problema s'esdevé quan patim d'un estrès crònic, això comporta un excés d'aquesta hormona en el nostre cos. Els símptomes clàssics d'awuest augment són: cansament, dolor muscular, fatiga, insomni i afectació de la fertilitat. Com ja hem parlat anteriorment, el cicle menstrual ve determinat per l'acció de diverses hormones, una d'elles la Progesterona. La progesterona es relaciona íntimament amb el cortisol, fins al punt que a major cortisol o estrès, menor serà la concentració de progesterona i amb la qual cosa, major afectació de les seves funcions, tant en el cicle menstrual com reproductives.
