El web no està optimitzat per IExplorer, és millor utilitzar Mozilla Firefox o Chrome

ENQUESTA de conformitat de seguretat davant el virus SARS-Cov2
 08-05-2020 15:15:36

6ehp_Formulacat.jpg

        

L'ESTRÈS I LA RELACIÓ HORMONAL
 08-04-2020 16:08:57

4o50_estres.jpg

L’estrès és un procés que es genera quan el nostre organisme requereix d’un esforç extra per superar els requeriments que es troba en el seu dia a dia, ja siguin emocionals, traumàtics, laborals.... Podem dir que posa el nostres cos en un estat d’alerta.

Aquesta resposta és natural i PUNTUAL, ara bé, quan es manté de forma prolongada en el temps, parlarem d’estres crònic que pot arribar a desencadenar alteracions que afectin al funcionament del nostre organisme, provocant conseqüències en el nostre metabolisme.

 Així doncs, parlarem d'estrès crònic quan es mantinguin els estímuls estressants. (dolor, tensió emocional...) en el temps, alterant la resposta natural que té el cos. Un clar exemple serien les persones afectades de fibromialgia, que pateixen dolor mantinguts en el temps.

 La regulació d’aquesta resposta davant l’estrès es controlada pel SN Central i SN Autònom amb varis eixos hormonals, que participen en les variacions necessàries per un bon control de l'organisme.

Aquest control evidència  la complexitat del nostre SN del que parlarem a continuació:

1. SNC: Cervell i Medul·la espinal.  Centre reguladors de les accions, pensaments, accions..

2. SNA: Centre regulador del funcionament intern de l'organisme.

  • SN Simpàtic: Ens prepara per l’acció. Relacionat amb l’estrès!
  • SN Parasimpàtic:  Ens prepara pel repòs.

La resposta davant d’aquest estímul estressant en termes generals provoca:

  1. Augment de la freqüència cardíaca: així arriba mes oxigen i nutrients a la sang.
  2. Es produeix una Broncodilatació pulmonar: necessitem més oxigen en els nostres pulmons perquè puguin treballar més ràpid.
  3. Es ralentitza la digestió: la digestió és un procés que requereix molta energia per això, en moments d’alerta, aquest procés passa a ser secundari.
  4. Dilatació pupil·lar: per millorar el nostre camp visual.
  5. Afavoreix l’alliberació d’adrenalina tant a la sang com per activació eixos hormonals:  necessitem més energia en el nostre cos com per exemple per la degradació de glucosa.

Per altre banda les hormones relacionades amb l’estrès son 2: Adrenalina i Cortisol.

  1. Adrenalina: es l’hormona que proporciona un impuls ràpid que ens proporciona energia ràpidament. Per això, provoca un augment de la  freqüència cardíaca, un augment del nostre ritme respiratori, les pupil·les es dilaten, entre d’altres ja esmentats anteriorment. En termes genèrics, prepara el cos per sortir davant d’un perill. També és un neurotransmissor que facilita la comunicació entre l’organisme i el cervell.
  2. Cortisol: la seva funció principal es augmentar els nivells de sucre en la sang, disminuir el sistema immunològic i ajudar al metabolisme de proteïnes, carbohidrats i greixos. Aquesta acció, es favorable per moments puntuals  per donar energia al cos, però no per situacions mantingudes ja que l’excés de cortisol en sang pot arribar a provocar:
  •  Fatiga
  • Dolor físic
  •  Debilitat del sist immune
  • Cansament, insomni
  • Alteracions com hipertensió
  • Alteracions del sist ginecològic (infertilitat i menstruals).

Degut a tot això, és important entendre que l’estrès en moments puntuals, no es patològic, ja que tenim una resposta normal per aquest factor estressant, i quan el cos detecta que hi ha massa cortisol en sang, es genera una resposta inhibitòria per parar aquesta resposta i tornar a un estat normal.

Ara bé, si el factor estressant es manté en el temps, aquesta resposta inhibitòria no es dóna i el cortisol en sang es manté i s‘eleva, provocant  alteracions en els sistemes citats.  

Degut a tot això, és important detectar les causes que ens generen estrès crònic, per evitar que aquestes conseqüències es mantinguin en el nostre cos.

        

Com tenir cura de la microbiota vaginal
 15-05-2020 10:01:27


2tjc_salut vaginal.png

Un dels temes que tractarem a la conferència de salut vaginal que impartirem a principis del mes de juny és com tenir cura de la microbiota vaginal.
La vagina és un tub membranós que va des del coll de l’ úter fins a l’ introit vaginal. Consta de 3 capes de dins a fora:

  • Capa mucosa: Teixit conjuntiu laxe amb funció sexual i inmunitària.
  • Capa de musculatura llisa involuntària.
  • Capa adventicia: Formada per teixit connectiu que li dona la forma tubular i longitudinal.

La capa mucosa està formada per un gran nombre de cèl·lules inmunològiques que tenen la funció d’ evitar infeccions i també de neurotransmissors que actuen en la resposta sexual. La lubricació d’ aquesta capa mucosa prové de l’ exudació del seu epiteli i del fluids procedents del coll de l’úter (depenent del moment del cicle menstrual en el que ens trobem). 
Aquest exhudat vaginal és ric en glucosa i aminoàcids, el que facilita la colonització de Lactobacils que son les bacteries que ens protegeixen de l’atac de microorganismes com bacteries intestinals o fongs. 


Els lactobacils s’alimenten d’aquest glicogen i del seu metabolisme generaràn una serie de sustàncies que acidifiquen el PH vaginal (4-4,5). És important conservar estable aquest PH per a que aquestes bactèries estiguin en un ambient òptim per viure. 


Per tenir cura de la microbiota vaginal:

  • Evitar apertura vaginal recuperant el to del sòl pelvià: Els lactobacils són cèl·lules anaeròbiques (no necessiten oxígen per viure), per tant l’ entrada d’aire repetidament dins la vagina pot fer que destrueixi aquestes bacteries que són una barrera de defensa. 
  • Pautes higiènico-dietèticas per facilitar l’ iimplantació de lactobacils: Evitar sucres refinats i aliments processats. Augmentar ingesta de aminoàcids, proteines, omegas, greixos i vitamines. 
  • Evitar la humitat i el fred sobre la zona genital (evitar portar vikini mullat molta estona i portar roba interior de cotó).
  • Rentar la zona vulvar només amb aigua: Stop sabó i dutxes vaginals.
  • Millorar la vascularització dels teixits vaginals i pèlvics amb tècniques fisioterapèutiques.
        

Què és el Diafragma?
 15-05-2020 08:39:51

2hcc_diafragma1.pngEl diafragma és un múscul en forma de paracaigudes, de bòveda i ens separa la caixa toràcica de l’abdominal (els pulmons de les vísceres abdominals). S’insereix a les lumbars i a la part interna de les últimes costelles fins a la zona esternal.

Funcions del diafragma:

  • Respiratòria: principal múscul de la respiració, es contrau quan inspirem.
  • Postural: és un centre d'ancoratge de la nostra postura
  • Visceral: un bon moviment del diafragma ajuda activar el trànsit intestinal
  • Defecatòria: fa de contra-recolzament al colon quan anem de ventre.
  • Vascular: afavoreix la circulació de retorn venosa i limfàtica de la pelvis i cames.
  • Emocional: es un dels llocs més freqüents on guardem emocions i tensions (quan diem tinc un nus a l'estómac, és el diafragma que notem tens).

 

La seva mobilitat és molt important. Al inspirar es contrau i baixa cap a les vísceres i augmenta la pressió de dins del abdomen, al exhalar fa un ascens, tornant a la seva posició inicial.

Si tenim diafragma tens, es queda en posició baixa (en inspiració) i augmenta la pressió intra-abdominal i pot generar problemes com:

  • Debilitat faixa abdominal, afavorint diàstasi dels rectes
  • Augment del volum abdominal
  • Reducció del volum respiratori, sensació que falta una mica l’aire a vegades.
  • Excés de pressió a la pelvis, afavorint la debilitat del sòl pelvià, fuites d’orina i descens d’òrgans (prolapse de la bufeta, úter o recte).
  • Sensació d’angoixa o pressió per sota del estern, a la “boca de l’estómac”’
  • Alteracions viscerals: restrenyiment, digestions més pesades, reflux,...
  • Problemes circulatoris: més inflor o pesadesa de les cames, de la regió genital,...
  • Mals d’esquena.

Per tant serà molt important ALLIBERAR el diafragma i que tingui una correcta mobilitat per millorar totes les seves funcions. Els fisios l’anomenem el ”múscul de la vida” i per això és tan important tractar-lo en les sessions de fisioteràpia i osteopatia, així com treballar-lo amb exercicis respiratoris. A més a més, al nostre cos tenim altres diafragmes que treballen en sinèrgia, conjuntament, amb el diafragma toràcic. Per tant si millorem la mobilitat d’aquest diafragma contribuïm a que els altres també es mobilitzin millor, ajudant a l'equilibri del cos.

Al Centre Núria Caballé som especialistes en fisioteràpia visceral, i abordem diverses disfuncions del diafragma. Si tens algun dels símptomes que hem comentat tracta el teu diafragma i milloraràs la teva salut de forma global.

        

DOLOR LUMBAR i DESPESA ENERGÈTIC DE LA MARXA
 07-02-2020 08:48:43

2i8h_caminar.jpgEls adults, sovint experimenten dolor lumbar que s'irradia a una extremitat inferior. Aquest és un signe distintiu comú de dolor lumbar crònic amb radiculopatia (CLBPR, Chronic Low Back Pain with Radiculopathy).

La radiculopatia és la compressió d'una arrel nerviosa, que pot provocar dolor irradiat i elèctric al llarg de les extremitats inferiors (p. Ex: ciàtica).
Els estudis han demostrat que aquest tipus de dolor, pot conduir a una limitació de la deambulació i a una disminució de la velocitat de la marxa. En conseqüència, les persones amb CLBPR tenen taxes més altes de deteriorament energètic (mesurat pel consum d'oxigen), menys força a les cames i menor resistència funcional, resultant en un major risc de problemes de salut.

A més d'això, el deteriorament energètic també pot resultar en una disminució de la distància de deambulació i, per tant, el CLBPR prediu una disminució en la velocitat de la marxa.


Això és preocupant perquè la velocitat de la marxa i la disminució de la qualitat de vida estan associades, i això comporta a un major risc de discapacitat.
Però això té SOLUCIÓ! A l'abordar el dolor, una FISIOTERAPEUTA pot millorar indirectament el cost energètic de caminar i, per tant, reduir el risc de disminució de la mobilitat i la discapacitat.

        

Què és la SARCOPÈNIA
 29-01-2020 23:16:04

6irl_sarco.jpg

És una disminució significativa de la massa muscular que té efectes perjudicials sobre la mobilitat funcional i la independència, que apareix amb l’envelliment. El risc de patir aquesta patologia augmenta fonamentalment amb l’edat i amb la inactivitat. Sabies que el 50% de les persones de més de 80 anys, tenen sarcopènia?

Per a ser diagnosticat/da de sarcopènia, s’han de complir almenys 2 dels següents 3 criteris: baixa massa muscular, baixa força muscular i/o baix rendiment físic.

Els estudis actuals han demostrat que, els exercicis fàcils de realitzar al domicili i que no requereixen pesos o equips d’exercici, poden tenir un impacte significatiu en la massa muscular i en la força funcional d’un individu. Per tant, l’exercici basat en el pes corporal és fonamental per a prevenir i/o millorar aquesta pèrdua de força funcional i per tal d’augmentar la massa muscular dels ancians/es, i així prevenir les conseqüències relacionades amb la sarcopènia, com ara serien les caigudes, fractures, pèrdua d’autonomia...

Ara bé, què significa això? Bàsicament, que el treball de força no només s’ha de realitzar durant la joventut, sinó que els experts recomanen realitzar-lo al llarg de tota la vida, adaptant aquest entrenament a les diferents etapes de la vida. La força és imprescindible per a l’autonomia, de forma que és molt important mantenir un mínim nivell.

Al Centre Núria Caballé som experts en exercici terapèutic, i podrem individualitzar la pauta d’exercicis de força, equilibri i coordinació per a que puguis prevenir o tractar la sarcopènia, millorant així la teva qualitat de vida!

Mai deixis de moure’t!

        

BENEFICIS DE L’ACTIVITAT FÍSICA SOBRE EL DOLOR MÚSCUL-ESQUELÈTIC DE TREBALLADORS/ES D’OFICINA
 28-01-2020 21:36:34

6fkb_lumbar ofi.jpgSabies què? Les troballes recents confirmen que la presència de dolor múscul-esquelètic a nivell cervical i lumbar en treballadors d’oficina està associada a la manca de capacitat física. En concret, s’ha vist que el dèficit de força d’abducció d’espatlles (elevació lateral del braç) i de flexibilitat d’esquena predisposen a patir aquests símptomes.

 Actualment, el treball d’oficina és un dels més comuns, i alhora dels més sedentaris. A més, en aquest grup de població, les patologies múscul-esquelètiques són molt freqüents. Tot i que la mancança d’exercici físic no és la única causa del dolor (ja que aquest està influenciat per un gran nombre de factors morfològics, psicosocials o relacionats amb l’activitat de l’individu), podem afirmar que els programes d’exercici poden ser efectius per a reduir la incidència d’aquests problemes en aquest grup de població.

Al Centre Núria Caballé ens apassiona l’activitat física i l’esport, i de fet podem crear un programa d’exercicis i estiraments individualitzat per a que puguis prevenir aquests problemes de l’aparell locomotor. A més, podem adaptar-lo de forma que el duguis a terme a l’oficina!

Per altra banda, disposem d’un servei de marxa nòrdica terapèutica i de grups de gimnàstica terapèutica, disciplines que et poden ajudar a mantenir un nivell adequat d’activitat física setmanal! No dubtis en contactar-nos.

        

LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA PEDIÀTRICA
 28-01-2020 21:31:20

6fkb_espi.jpgLa fisioteràpia respiratòria pediàtrica és l'art i ciència del tractament dels pacients amb patologies, dificultats o síndromes respiratoris, per mitjà de tècniques o ajudes manuals.

De fet, la fisioteràpia respiratòria pot arribar a substituir alguns tractaments farmacològics innecessaris o merament pal·liatius, i en altres casos oferir una millor absorció dels mateixos.

És una disciplina de la fisioteràpia amb resultats immediats en la qualitat de vida de l'infant / a i de la família, perquè afavoreix el drenatge de secrecions i millora la respiració dels petits / es.

D'entre els objectius principals, podem destacar:

  • Facilitar l'eliminació de secrecions (moc) traqueo-bronquials.
  • Disminuir la resistència de les vies aèries (resistència a l'entrada de l'aire).
  • Prevenció de les infeccions respiratòries.
  • Facilitar el treball respiratori i afavorir l'intercanvi gasós.
  • Augmentar la tolerància a l'esforç.
  • Millorar la qualitat de vida.


Indicacions principals:

  • Neumopatía per inhalació.
  • Aclariment mucociliar (neteja o drenatge de l'moc de les vies aèries).
  • Grans sedacions.
  • Problemes ventilatoris o dificultats respiratòries).
  • Síndromes toràcics aguts.
  • Pacients amb ventilació mecànica.


Arribats a aquest punt, ens podrem preguntar en què patologies o problemes s'utilitza la fisioteràpia respiratòria? Aquestes són les més freqüentment tractades:

  1. Bronquiolitis: infecció de cèl·lules dels bronquíols, en nens de 0 a 2 anys.
  2. Bronquitis: infecció dels bronquis.
  3. Asma.
  4. Pneumònia: infecció d'un o ambdós pulmons, que pot ser causada per virus, bacteris, paràsits o fongs.
  5. Fibrosi quística: malaltia genètica greu, que dóna una sèrie d'afectacions corporals, i entre elles, una afectació pulmonar progressiva.
  6. Atelèctasi: col·lapse d'una regió pulmonar o col·lapse massiu d'un o dos pulmons, que motiva la impossibilitat per realitzar l'intercanvi gasós. Això és provocat per una obstrucció de les vies aèries.
  7. Bronquiectàsies: dilatació anormal dels bronquis irreversible, com a resultat d'una patologia congènita o adquirida. Normalment se sol desenvolupar en la infància fruit d'una infecció bronquial greu en què s'hagin destruït els elements de sosteniment de la paret bronquial.
  8. Drepanocitosi: malaltia crònica que provoca destrucció dels hematies o glòbuls vermells de la sang, i que per tant provoca dificultats respiratòries.

 

        

EIX HIPOTÀLAM HIPOFISARI GONADAL. Problemes hormonals
 28-01-2020 21:28:22

6fka_hormonas.jpgEl cicle menstrual està regulat per hormones, de les quals destaquem les següents per la seva importància:

  • La FSH (hormona folículo- estimulant) i la LH (hormona Lútia)
  • el Estradiol
  • la progesterona

Però com influeixen en el cos?

Per entendre el següent procés, cal deixar clar dos conceptes bàsics:

  • El Hipotàlem: és una part de cervell que s'encarrega de controlar el funcionament de sistema nerviós i l'activitat de la hipòfisi.
  • La Hipòfisi: glàndula que es troba al cervell i s'encarrega, entre moltes accions d'enviar hormones.

Si entenem això, podrem deduir que l'hipotàlem envia una primera senyal a la hipòfisi perquè aquesta comenci a segregar aquestes hormones (FSH i LH), aquestes són enviades a la sang fins que arriben a l'ovari per estimular-lo.

Aquesta estimulació provoca que s'alliberi estradiol en la primera fase de l'cicle menstrual, un cop es passa el primer episodi de l'ovulació s'allibera progesterona.

En condicions normals aquestes quatre hormones van augmentant i disminuint en funció del moment en que es trobi el cicle menstrual. Les alteracions relacionades amb aquest eix poden ser tan comuns com ovaris poliquístics, l'hipotiroïdisme, la hiperprolactinèmia o el cortisol. Analitzarem algunes situacions i entendrem la seva importància:

- La prolactina (PRL): Es forma a la hipòfisi. La PRL és un inhibidor de les gonadotropines (GnROH) són les hormones que diuen a la hipòfisi que comencin a fabricar LH i FSH, amb la qual cosa influeix en l'eix gonadal. En molts casos, la Prolactina pot estar augmentada per factors com l'estrès, a major estrès major secreció de Prolactina i per tant mes afectació d'aquest eix.

- El cortisol: És l'hormona per de l'estrès. Aquesta s'encarrega de generar un estat d'alerta per si ens trobem en una situació amenaçant. Aquest estrès, el considerem com a bo i necessari per complir totes les funcions reguladores de l'organisme. El problema s'esdevé quan patim  d'un estrès crònic, això comporta un excés d'aquesta hormona en el nostre cos. Els símptomes clàssics d'awuest augment són: cansament, dolor muscular, fatiga, insomni i afectació de la fertilitat. Com ja hem parlat anteriorment, el cicle menstrual ve determinat per l'acció de diverses hormones, una d'elles la Progesterona. La progesterona es relaciona íntimament amb el cortisol, fins al punt que a major cortisol o estrès, menor serà la concentració de progesterona i amb la qual cosa, major afectació de les seves funcions, tant en el cicle menstrual com reproductives.

 

        
 
Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els notres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De totes maneres, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment.  [ més Informació ]